La família irreal

Moltes eren ja les errades de la família reial espanyola en els darrers temps. El chupinazo d'en Froilán, la caça d'elefants d'el rei, els negocis d'Urdangarin, etc. Poc podia trigar la productora més independentista de Catalunya en fer-ne burla. 

Minoria Absoluta, encapçalada per l'actor Toni Albà fa una excel·lent paròdia dels moviments de la família reial espanyola. Amb una hipèrbole de tota actitud mostrada, es mostra en forma de musical, a una família desestructurada i vividora, a l'hora que es fa una forta crítica al fet que només per ser Borbó, tinguis tots els plaers de la vida sense treballar-los. 

Amb un concepte diferent per actor/membre de la família, parodien fins al milímetre tots els seus assumptes, personals i professionals que han causat notícia. Rememorant trossos de vida, la comèdia acaba per donar la volta a la situació en un gir inesperat que porta la família irreal a la vida real.

Hauràn d'enfrontar-se, després de no haver treballat mai, a la vida laboral, al no poder afrontar la factura del gas, a no poder menjar més que uns frankfurts per sopar.
Paradoxalment, l'únic personatge que es mostra infeliç durant la vida reial, serà el més feliç en la vida humil.

L'únic però d'aquesta obra, és que té poc recorregut en el temps, doncs els temes tractats són d'una actualitat inmediata, fet que fa que fins i tot el guió pateixi canvis en diferents actuacions.

Una obra però, molt recomanable per a qualsevol català que vulgui passar un parell d'hores divertides mentres disfruta d'una bossa de crispetes o unes xocolatines a les butaques del Teatre Victòria.

Ah, i fes-te una fotografia amb ells!

Carpe Diem

Evian vol posicionar-se com a aigua per a joves, o més aviat per a gent que se sent jove. Aquest spot trasmet exàctament això, joventut i puresa.

El concepte està clar, viu jove, manten-te pur, com l'aigua, com quan eres un nadó. La idea és fer-ho a través del fet que els personatges perdin la timidesa. El fet que actuin com els ve de gust, com són ells, sense impediments socials.

Quan el primer personatge es troba un mirall que el que reflecteix és el seu jo interior(ell de nen) actua amb normalitat, tal com és ell en realitat, disfrutant del moment, de la vida i ballant. La resta de personatges faran el mateix creant una coreografia divertida i visual, en que la tendresa dels nadons es fusionarà amb l'al·legria dels adults.

Es tracta clarament d'un canvi de rol adult/nen amb el que un grup de babys ballen com si fossin adults, i uns adults actuen amb normalitat, com si fossin nens. Un gir inesperat acompanyat per Here comes the Hotstepper, cançó mítica en comèdies americanes.

Drink pure and natural, Live Young!

L'avi Karlsson

L'Allan, l'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra és un avi que viu avorrit en una residència. Avui fa cent anys i tothom al poble se'n ha fet ressò, Han organitzat una festa per a celebrar-ho però a ell no li agraden les festes. Quan tothom està despistat, decideix escapar per la finestra i començar un viatge que el portarà a viure l'aventura de la seva vida... 

Així comença la història d'Allan Karlsson, un ancià que ha viscut moltes penúries i que es trobarà de sobte amb una bossa plena de diners, i un seguit de personatges que el seguiran per un viatje rocambolesc. Amb aquesta novel·la, l'escriptor Jonas Jonasson, pretén fer un recorregut per la història dels últims cent anys, aprofitant flasbacks de la vida de l'Allan.

Amb una història emocionant i anades i vingudes, es buscaran els orígens de la manera de ser i actuar del protagonista, que sempre sense mala fe, acaba "liant-la". Amb violència, humor i testimoniatges, aquest conte és en realitat un llibre de viatges per diferents ciutats i poblets suecs. Una aventura molt recomenable, si el que es busca és passar unes hores d'entreteniment entre lletres.

Ho oblidava, l'avi és un autèntic expert en pirotècnia.

#Llagostelada

La Unió Esportiva Llagostera, club en el que he jugat i hi tinc un ferm vincle familiar té un posicionament de marca molt clara: Som un club independentista. 

Aquest club amb origens humils ha crescut en els últims anys d'una manera inimaginable, encadenant cinc ascensos de forma gairebé consecutiva. La temporada 2004-2005 corria pels camps de Segona Territorial gironina i avui és un dels més grans clubs del futbol català.

Amb aquest creixament esportiu i social, el club ha decidit posicionar-se coma club independentista català, i aportar el seu petit gra de sorra a la causa. Amb diferents declaracions als mitjans, així com amb diferents cartells corporatius per a partits trascendentals han aconseguit aquesta imatge de marca.

A edgaraj9.wix.com/midetalleimporta#!uni-esportiva-llagostera/c1fxd els veuras millor

Aquesta temporada han jugat la Copa de l'Elefant, amb el que cada partit oferien un cartell polèmic per a la Copa del Rei del país veí. En ells sempre hi apareixen un seguit d'elefants (en referència a l'incident d'en Juancar a Botswana) i estelades en un lloc o altre. Aquests cartells per cert, porten la signatura del creador d'aquest blog. Els cartells han aparegut a diferents medis com el diari Ara , entre d'altres.

GolCat.com

La darrera creació del club ha estat la Llagostelada. Es tracta d'una edició especial de la samarreta, creada especialment per a la Final de la Copa Catalunya. L'estelada, símbol independentista, estampada al front de la samarreta blaugrana, va trencar motllos, per l'inusual i per l'atreviment. Una busca dels origens que ha portat el club ha vendre més de 250 samarres i a aconseguir una viralitat inmensa per xarxes socials i mitjans de comunicació, arribant inclús al trènding tòpic estatal. Una campanya gratuïta que ha causat sensació a Catalunya, i que ha creuat fronteres, tan pel nord com pel sud.

Amunt Llagostera!

Suit Up!

Després d'una important operació, i uns dies avorrit al llit(no podia oure'm) un parell d'amics em van visitar a casa. Els vaig comentar que no tenia mal, que el pitjor era que ja no sabia què fer. Ells em va dir, has vist alguna vegada Como conocí a vuestra madre? No, va ser la meva resposta. M'esperaven hores de divertiment enganxat al DVD de casa.

Es tracta de la clàssica sitcom americana en que un grup de joves, cadascú amb unes particularitats hiperbolitzades, viuen amb normalitat al centre de Nova York. Una sèrie mot semblant a Friends, però contextualitzada en el present. Tot i això, el narrador i protagonista, Ted Mosby, l'explica en temps passat, en el context d'una historieta d'avis l'any 2020, als seus fills.

El concepte de la sèrie considero és clar, qualsevol vida normal és en realitat una vida interessant. La idea és fer-ho veure al públic emprant els diferents camins de vida escollits pels protagonistes. Trossos de vida interessants i amb que l'espectador se'n fa un fart de riure. Les ocurrències de Barney, Lily, Marshall i Robin acompanyaràn Ted durant la seva vida com a nou adult, buscador de la dona perfecta.

Aquí el que considero és el fragment més graciós de la sèrie.

Awesome!Sui