Es tracta d'una gran sinècdoque doncs són aproximadament 100 maquetes les que creen un petit Món, un tot, resumint-lo al més bàsic però alhora més memorable de la nostra terra. Desde la Sagrada Família fins a la Catedral de Girona, des del Camp Nou fins a Montserrat.
Tornant al sími, el camí creatiu triat és clar, busca l'orígen i l'impacte emocional de tot català que s'hi desplaça per a trobar en petit, aquell indret que ens apropa a casa tot i estar-ne força lluny. L'orgull de viure a prop del Port de Tarragona o l'estació de busos de Lleida, el veure en petit, allò que de sempre hem vist en gran. Un tros de vida resumit, un impacte sentimental agraït.
Altres camins creatius són clarament la demostració, la comparació, el testimonial, o el canvi de rol.
En la meva opinió, una mostra de creativitat sense precedents, de la qual n'hauria d'haver més coneixament per part de tothom. I és que no puc creure, que hagi trigat vint-i-tres anys en visitar-la després d'haver passat tres, o quatre cops pel museu de cera, el zoo o d'altres espectacles culturals sota el meu parè, menys excepcionals.
"El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar, sempre es pot veure el campanar veí"
Lluís Llach
