Fa temps vaig veure una campanya en que varies dones convencien els seus marits d'anar a un concert de música clàssica i poesia en horari de Xampions League.Un cop dins el concert, es grabaven imatges sobre les reaccions d'aquests aficionats al club rossonero sabedors que s'estaven perdent un partit importantíssim del seu equip.
Després d'uns minuts, de sobte apareixi un missatge a la pantalla on se'ls preguntava si no sabien dir que no a les dones, mentre sonava l'himne de la xampions a violí.
El partit es transmetia allà mateix i Heineken convidava a tothom a fer unes cerveses.
D'aquest acte comunicatiu s'en va fer una gran publicity, molt ressò arreu.
Doncs bé, segurament me'n salti uns quants, però avui n'he vist un de nou, en que s'insta a alguns homes a convèncer les seves dones de comprar unes butaques d'estadi per a casa, en una botiga de mobles. El premi? Dues entrades per a la final de la Xampions a Wembley.Aquesta campanya la trobo extraordinàriament creativa. El fet d'interactuar amb la gent és molt més divertit que qualsevol campanya gravada i estudiava. En aquest cas intervé més el factor humà, les reaccions reals d'una persona que apropen a l'espectador a la nostra marca, per simple proximitat.
El públic se sent identificat, sent que podria ser ell i que li passaria el mateix.
Un tros de vida en que es canvien clarament els rols, i és l'home qui decideix, i qui intenta convèncer la dona. Sempre amb un to humorístic eficaç, molt recordable i, malgrat la final tingui data de caducitat, amb recorregut.
Pel que fa el concepte queda clar, Heineken recolza el futbol, recolza la Xampions, recolza el fet de veure els partits junts, amb amics o en aquest cas amb la parella. A més, concorda perfèctament amb el tipus de campanya que fa la coneguda marca verda així com a la seva personalitat.
Marketing de guerrilla fet pel propi patrocinador, impressionant.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada