The King's Speech, Crítica

Títol: El discurs del rei. Títol Original: The King's speech.

País: Regne Unit. Any: 2010. Durada: 117 minuts.

Gènere: Drama històric. Direcció: Tom Hooper. Guió: David Seidler.

Producció: Iain Canning, Emile Sherman i Gareth Unwin.

Interpretació: Colin Firth(George VI), Geoffrey Rush(Lionel Logue), Helena Bonham Carter(reina Isabel), Guy Pearce(Edward VIII), Jennifer Ehle(Myrtle Logue), Derek Jacobi(Cosmo Lang), Michael Gambon (George V), Timothy Spall (Winston Churchill), Anthony Andrews (Stanley Baldwin).

A finals dels anys 30, Europa, dominada en gran part per les tropes de Hittler i Stalin, es veia abocada a la II Guerra Mundial. Anglaterra es poscionaria ben aviat contra aquests dictadors. En aquest context, la pel·lícula ens presenta el príncep Albert, un personatge que mai ha sortit de palau, de gran intel·ligència, però amb una gran tara, és tartamut. Albert no li dóna gaire importància fins que la mort del seu pare George VI d'Anglaterra i l'abdicació del seu germà Edward el porten a assumir el regnat. En haver de donar un discurs esperançador a Anglaterra recorrerà a un famós i atípic logopeda australià, Lionel Logue.

En el bon cinema tota escena hauria de significar quelcom en el transcurs de la història, i és aquesta la millor definició de The King's speech, no hi ha escenes banals, tot és important. Es tracta d'una pel·lícula en que Tom Hooper aconsegueix enganxar l'espectador. Es fa servir de certs tocs d'humor anglès i una gran dosi de humanitat, una història de lluita, superació i amistat poc convencional en algú aparentment arrogant, com podria ser el rei d'Anglaterra. 
La senzillesa del món de Lionel Logue contrasta amb l'ostentació i la grandesa de tot allò que envolta Edward VI, i es mostra amb una escenografia detallada i eficient, doncs a pocs escenaris sel's dóna un gran rendiment. La música i el vestuari clàssic presents en el film han aconseguit també la nominació als Òscar, doncs aconsegueix transportar-nos al passat, i acompanya perfectament la història.

Però tot això cauria en sac buit de no ser per l'equip d'intèrprets presents en la pel·lícula. A la immillorable actuació de Colin Firth, se li uneixen un magnífic i ja oscaritzat Geoffrey Rush i una sorprenent Helena Bonham Carter que, per fi, dóna mostres de la seva qualitat com a actriu. Es tracta així de una gran producció, i mereix totalment els quatre premis obtinguts la matinada d’ahir a la 83 Edició dels Òscars, Millor Pel·lícula, Millor Actor Protagonista, Millor Direcció i Millor Guió Original.